Iron train is coming our way!

Hola de nou!

Avui marxem de Nouadhibou si ve el tren. Diuen que ve cada dia pero jo no ho tinc tan clar. l Iron train te fama de ser el mes llarg del mon amb gairebe tres km de llarg...Sera un viatge de dotze hores a traves del desert en direccio est per endinsarnos a les ciutats antigues de Mauritania. Quan sigui fosc encendrem una espelma i tocarem la guitarra que no ha deixat de sonar des de la platja de Cadiz.
Esperem que els nostres companys de viatge tinguin algun mitja per preparar els tres tes imprescindibles. El primer: amarg com la vida, el segon: dolc com l'amor i el tercer suau com la mort...Encara que una extensa discussio amb l' Omar, el nostre amic Gambia, ens va portar a percepcions de la mort contraries a la suavitat...La historia va d' angels i comenca per la llengua i continua pel dit gros del peu. Acaba amb una mirada al cel i es una historia massa llarga per explicar sense almenys tres tes.

De moment nomes hem vist lestacio del tren que es una especie de Marquesina enmig de la sorra a tres Quilometres del port on descarreguen al arribar de les mines. Ara agafarem la motxilla anirem a "l'estacio" a veure si ve el tren...

Aixi que recordant a en Bob Marley marxem cantant:


Zion train is coming, our way.
Get on board!! you have got a ticket, thanks the Lord!!

I gotta catch the train cause there is no other station...

See you later aligator!

Albert, NDB.