Tibet, el sostre del mon!

Hola de nou! La nostre estada a Xina ha estat curta i hem fet molts quilometres amb el sentiment de perdrens moltes coses. Pero no es pot tenir tot! Hem visitat els principals punts tur'istics com la ciutat prohibida de Beijing o els guerrers de Xian ( encara que l Agnes ja els havia vist al Forum de Barcelona, i de mes aprop!! ). A mes de perdrens per algunes ciutats grans i atres de petites, vam pujar a una muntanya sagrada ( Qingshen Houshan) i vam ser acollits per un monestir budista al cim!
Ara pero estem a Lhasa, la capital del Tibet, una regio avui en dia ocupada per Xina, pero amb una identitat propia! El tren que ens ha portat fins aqui, recorre mes de 1000Km per una altitud superior a 4000m! Els paisatge monoton pero espactacular! A aquesta altitud no hi ha arbres, pero si vida humana! El tren passa en el seu punt mes alt, a 5072m sobre el nivell del mar! Un cop al Tibet, a partir de 4800 ja es veien cases, tendes i ramats de Yaks ( vaca tibetana)! Al anar baixant progressivament, els yaks es fan mes nombrosos i els poblets mes frequents. Finalment, sarriba a Lhasa, a 3700m, ciutat de peregrinacio i residencia del Dalai Lama fins que es va haver dexiliar a la India degut a la invasio Xina! ( Anomenada segons el invasors, alliberacio pacifica del poble Tibeta).
Aqui els dies som molt assolellats i per tan la temperatura es agradable. Ara, a la que marxa el sol...campi qui pugui que deunido quin rasca!
La ciutat es impresionant, res a veure amb a resta de Xina. El Primer que es veu quan arrives es l inmens palau del Potala, que intentarem visitar dema passat. El que realment impresiona pero, son els peregrins. Venen de tot el Tibet o fins hi tot de mes lluny! Es dificil explicarho sense imatges. Hi ha un recrregut al voltant del principal temple de Lhasa i centenars de peregrins es dediquen a caminar en el sentit de les agulles del rellotge donant voltes i mes voltes! Mentrestant, porten a la ma una especie dartilugi que fan rodar. Daltres es posen de cara a la porta i es van estirant i aixecant de terra tot el sant dia! Un cop rera l'altre, i despres...sant tornem hi!
De fet des del tren, a centenars de quilometre, en vam veure varis, dirigintse cap aqui. Avancaven estirantse fins a tocar a terra amb el front a cada passa! Es veu que un han de fer un cop a la vida almenys un membre de la familia! Anar a Montserrat amb dos cigrons a cada sabata sembla bufar i fer ampolles al costat daixo!
Be, em sembla que salta a la vista que estem allucinant amb aquesta ciutat, estarem al Tibet encara uns quants dies, apurant el nostre visat que caduca l 1 de Desembre i intentant fer cami fins al frontera amb Nepal, al subcontinent Indic!! Recordem que anavem cami de la India...

Fins aviat!