Lhasa to Kathmandu

Despres d una quants dies a Lhasa, encara sorpresos per la espiritualitat que ens transmetia, vam pujar al cotxe amb en Nick, un angles de quaranta crescut a l'Aisa i trist pel frustrat casament amb una japonesa. Juntament amb en Tashi, el conductor a sou, vam recorrer durant quatre dies les carreteres tibetanes que ens van portar pels poblets i els monestirs del sostre del mon. Parada incluida al camp base del mont Quinmolonga a 5200 m(altrement dit Everest en honor al primer que en va estimar l`alcada). Un paisatge impresionant, amb unes sortides i postes de sol de postal i amb milers i milers destrelles que feien guardia durant les gelades nits.
Pel que fa al temut mal d'altura, no vam patir massa, segurament gracies a estarnos uns dies a Lhasa per acostumarnos als baixos nivells doxigen. Be, el dia que vam anar al camp base, no em notava els dits dels peus, ja que vam comencar a caminar de bon mati per tal de contemplar l`albada! De tornada em va agafar un mal de cap que em semblava que m explotaria. Val a dir pero que aixo va ser despres dempenyer una bona estona ( i sense resultat) el cotxe encallat al gel d un riuet que vam travessar. En tashi era novell, i vinga a cremar pneumatic, vinga a posar pedres sota les rodes, pero res! Van passar cinc cotxes dun tour organitzat que al veurens encallats al gel enmig del no res, ens van mirar i no es van dignar ni a afluixar la marxa!! Increible!
A les tres hores de donar gas, va passar un tibeta amb moto i tot fent esses al gel es va parar! Veient la situacio, va dir: Ara torno! Al cap de mitjora va apareixer en la llunyania amb el seu pasquali ( tractor petit) i el remolc! A tota castanya feia uns bots per aquelles pedres que qualsevol persona de qualsevol atre indret del mon, hagues caigut per terra!
No va tenir temps de lligar se al cotxe que va arribar un company den Tashi, va posar traccio a les quatre rodes del nostre 4x4 i va sortir del gel com aquell qui res!! Wow, entre l`altura, el sol que petava i el fart d`empenyer, deu ni do quina aventura! I quin rotllo que estic fotent!

Aixi que res. El mateix vespre em tornava mico fent entendre al botiguer de Tingri que volia una caixa de llumins, per fernhi bufar 25 a lAgnes el dia del seu aniversari.

Finalment, deixar l altipla tibeta va ser trist pero emocionant! La carretera s endinsa directament a l Himalaya, sense previ avis, es fica entre les montanyes mes altes del mon perdent altitud per moments! De forma vertiginosa, centenars de revolts de paella permeten palpar el canvi de vegetacio de manera directa! Tot i que la carretera esta en obres i mig ocupada per maquines i tendes dels treballadors, en Tashi semblava que estigues fent el Paris Dakar! Val a dir que si hagues recordat els versos, hagues resat un pare nostre, pero res, em vaig limitar a apretar el cul, i cap avall!!


El Nepal ens va rebre amb rius no gelats, amb arbres i paistages d un verd tropical, un olor d incens i de gent amb sandalies que ens va fer somriure i estar contents d` haver arribat fins aquell punt!

Pujats al sostre de lautobus, enmig de paquets i nous amics, teniem el primer contacte amb el Nepal, pais de pujades i baixades, primera ullada a l`hinduisme i perque no? Una altra nova llengua!!

Ara estem a Kathmandu, en un getho tur'istic que fa por, pero amb pizzes i capuccinos a tort i a dret!

Hem tingut un problema amb les targetes de la camera i no sabem si hem perdut les quasi 2mil fotos des de la Muralla Xina fins ahir!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Shit! (Tenim totes les esperances posades en el nou membre de l'Agencia Especial Europea, Marti).

Pero vaja, l'aventura continua! Aqui posem unes fotos d'avui, Durban square de Patan, ciutat veina de Kathmandu!