Hola familia,
Des de Udaipur, preciosa ciutat del Rajasthan, comptem els dies per tornara a casa! Tenim bitllet, si! El dia 17 de Gener del 2008, si no perdem l`avio, ja voltarem per la plana de Vic!
Aqui, els encantadors de serps bufen la flauta, mentres els botiguers fan gresca oferint-nos des d `alfombres i saris, fins a llibres de pell o figures de mil Deus. La ciutat, fa vida al voltant d un bonic llac (no pas net) on la gent es banya i renta la roba.
Els Sadhus, o homes sagrats,( que en la nostre cultura es podruien definir com a monjos molt molt hippies), sagrupen en antics temples de marbre massis. Amb les seves rastes, que recorden a l`Agnes, dediquen la seva a vida a la religio i es passen la vida peregrinant dun lloc a laltre vivint de les almoines.
Per aqui comencem a veure tambe Siks, uns individus a part, pertanyents a una religio que no vol ser Islam ni Induisme. No es poden tallar mai els cabells, per tan porten un turban inmens i una barba considerable. Porten tambe una daga penjada, i semblen trets del conte de lAlibaba!
Tot es molt idilic, pero per altre banda, la India ens mostra la cara mes dura de la pobresa del tercer mon, amb nens i disminuits de tot tipus demanant a cada pas.
La India es un pais complex, inmens i ple de color. La societat de castes estructura la poblacio en diferents grups, uns millors que altres. Quan et morts et reencarnes en una altra casta, mes alta o mes baixa segons el que thas guanyat en la vida anterior, segons el teu karma...Marxarem amb moltes respostes, pero encara amb mes preguntes de les que teniem al arribar.
De fet, aquesta nit, tenim un llit doble reservat a l`autobus. Dema al mati ens despertarem a Jodhpur, on no crec que estiguem mes dun dia per dirigirnos a la nostre ultima parada abans de Delhi, Jaisalmer.
Encara que tothom em vegi prim a les fotos, no patiu! Les fotos i a mes reduides, deformen els subjectes. Per cert, observeu que en la foto que surto amb un Sadhu, jo no soc el que porta l`olla d'augua, sino laltre!!
De salut be, alguna cagarrina sempre es inevitable, pero ja veureu que despres duna afeitada i un parell de talls de cansalada, ( aqui la majoria de la poblacio es vegeteriana!!), ja fare mes patxoca!!
Apa doncs, feu bondat i fins aviat!!!
Albert i Agnes, Udaipur.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Efectivament l'Índia és un país complex: és la pàtria de les guerres de religió i és la pàtria de Gandhi i la no-violència, és la pàtria de les matemàtiques i la ignorància,la pàtria dels rajàs i maharajàs i dels pàries, hippies, saddus i brahmans, però alguna cosa molt bona i molt fonda deu tenir que captiva tothom que la visita.
Per cert, viatgers, avui és diumenge,6 i no pas dissabte,5.
Aneu alerta a l'hora d'agafar l'avió!
Comptarem els dies fins el dia 17, sobretot la iaia, que per cert la tenim a Calldetnes per ajudar-me,ja que he tingut un pinzament de cervicals que no sé si hauria sobrevsiscut a l'Índia. Tenen cortisona i voltaren? O potser amb algun "engüent" de serp també ho hauríem salvat.
Fins aviat
Tieta Lola
Hola!!
És difícil entendre el que els teus ulls veuen en cada moment dins d'un viatge.
A vegades raones informacions que no les pots assossiar a cap referència de dins teu, noves informacions. Massa sovint, has d'entendre imatges i sensacions dures en mala llet.
És molt fort, però arriba un moment que la sobre informació i la duresa de la realitat, t'acostumen a veure i estar en una realitat de vida injusta.
A vegades entendre-ho tot et crea engoixa, però no crec que sigui ni molt menys perdre el temp!!
Fins ben aviat aventurers!!
Bones companys!
Va que això ja ho tenim aquí, jo aniré fen foc i posant les botifarres a la brasa. Amassaré una mica de pa, i en dos dies tronareu estar joiosos. Això si no només tindreu la panxa plena, sinó que a més a més tindreu tindreu la boca plena de histories, i el cor ple de moments per no oblidar mai, mai...
Eh! I pobre de vosaltres que oblideu alguna cosa, que m'ho heu d'explicar tot!
Una abraçada,
Joan
udaipur!!!
la ciutat que més hem va agradar de la India!tenc molt bons records d'aquest lloc...
ja veig que us queden pocs dies...noltros ja tornem a ser a casa ...però només el cos...l'ànima continua viatjant en una inèrcia imparable!!
quines ganes tenc de fer una d'aquelles reunions!!
fins aviat!
Hola parella !
Un ocellet m'ha dir que avui heu dormit al desert. I que us hi heu endinsat a cavall d'un camell.
Esperem que ben aviat ens ho expliqueu, quan torneu a casa.
Petonets!
Montse
Publica un comentari a l'entrada