Primera parada...aeroport del prat!

Hola a tothom,

Vam arribar l''aeroport amb temps suficient, o això ens va semblar, així que res. Vam anar a sopar una mica. Era prou bo aquell entrepà de bacon amb formatge...

Amb la targeta d'enbarcament a la mà, pujàvem feliçment les escales fins que la kilomètrica cua del control policia ens va deixar astorats. Faltaven 45 minuts per l'hora que marxava l'avió, però només quinze minuts per embarcar. Després de més de vint minuts d'espera, la cua havia avançat ben poc, però al descobrir que altres viatgers del nostre vol compartien el mateix problema, ens vam tranquil·litzar.

Eren gairebé les dotze quan algú va dir: " Los de Helsinki, que vayan passando que están embarcando". Molt bé, vam pensar, evidentment que ens havien d'esperar! Quina culpa teníem de que hi hagués tan sols un pas de control!! Havíem trobat estrany que en els 40 minuts de fer cua per el control policial, cap tipus de megafonia ens informés de l'estat del nostre vol ni de qualsevol altre...

Va ser llavors, que en un moment d'estrès buscant una ampolla d'aigua que el control havia detectat a la nostre motxilla de mà, vam perdre uns instants. Ràpidament demano al policia la direcció del Mòdul 3 on segons la targeta d'embarcament hi ha la porta de l'avió a Helsinki. "Todo recto, aquí mismo".

Tot pendents de no deixar-nos res i de cordar-nos bé el cinturó, ens dirigim a corre cuita cap al mòdul tres on per sorpresa nostra, no s'observa ningú ni cap pantalla que indiqui el vol de la companyia "Blue 1" en direcció Helsinki!! A les pantalles, tampoc hi apareix, baixem les escales on tampoc hi ha indicis del vol. Finalment, topem amb una noia d'armilla taronja a la qual li preguntem pel que busquem. " Ui, ahora no tengo el walky, pero creo que han cambiado la puerta, espera que voy a intentar llamar por telefono" Amb tot això, l'estona de descobrir a les pantalles de l'exterior del mòdul, que l'avió sortia al mòdul 4 i la correguda fins a la porta correcte, van passar poc més de tres minuts!
Arribem a la porta i els que ens esperaven ens diuen que ens afanyem que som els últims. El noi m'agafa la targeta d'enbarcament, i quan va a passar-la per la màquina, la noia respon al telèfon i ens mira dient: " El comandant acaba d'ordenar el tancament de la porta de l'avió". No eren ni les dotze i el vol sortia a les dotze i deu!!


Així que res, amb la cua entre cames, cansats de reclamar sense poder parlar directament amb la companyia, cap a Torelló falta gent!

Però no patiu, marxem aquesta nit, directes a Moscou!

Apa ciau.