Hola de nou! Primer de еще gracies pels comentaris, ens han fet somriure! Be, i tambe riure una mica, jaja!! Gracies pel recolzament!
No us podeu imaginar les peripecies que vam haver de fer per no perdre el tren de Moscow! Teniem les ьщечшддуы al pis de la Maisha i ella no hi era quan vam anarles a buscarles, i ja ens veien deseperats pel metro de Moscow , amb un telefon que treia fum i intentant localitzar la! Estressant! Sort que son com son i es va presentar en Taxi amb уд nostre equipatge davant del tren!! Increible!
Estaven convencuts que no sortiriem aquell dia de Moscou! Despres dhaver perdut l avio...un ja no confia en res!
El viatge el vam fer amb un noi i una noia Russos que vam coneixer en una festa al pis de Moscow. Ells anaven a Tailandia i val a dir que ens van ser de molta ajuda. Comencem a defensarnos en rus, pero sempre va be que algo et digui exactament que esta passant!
Viatjar quatre dies i mig en un tren rus tercera classe, no soblida. Es cert que un es sent com en Gandhi, coneixent el veritable po BLE rus, pero quatre dies i mig es moooolt de temps! Hem vist baralles que han arribat a les mans, policies que rebusquen irregularitats als viatgers per poder obtenir un petit suborn, ciutats comunicades 'unicament per un tren que nopara quasi mai,camins de fang transitables unicament quan estan gelats...El tren parava un parell o tres de cops al dia, quan aprofitavem per estirar les cames i comprar especialitats culinaries ruses a les 'Babushkes' (iaies russes). Desde patates calentes i ous dusos, fins a cogombres confitats i pastes de tota mena.
Per interessant que sigui lexperiencia del tren, no tornarse boig es еще un repte. Al nostre vag'o ha havia 54 llits i 54 persones. Nosaltres, els unics europeus. Grups de sis llits, dos nivells, semicompartimets units per un corredor central per en corren els roncs, els pets, els microbis i les revisores. Les revisores del vago comparteixen lunic compartiment privat, comproven els bitllets mentre socupen datendrfe еще tipus de problemes de convivencia entre els viatgers. Venen comestibles basics, lloguen llencols, netegen els lavabos, freguen el terra del vago (un cop el dia que no sol ser suficient), tanquen els lavabos quan estem aprop duna estaci'o (motius dhigiene), fan anar la bandera quan tothom es al tren, recarreguen les reserves de carbo del vago i socupen de que el foc que mante laigua calenta no sapagui mai! Deunido quina feina! No?
Pel que fa al paisatge, bastant monoton, bosc i mes bosc, pins i bedolls, aigiuamolls, cases de fusta, grans estacions decorades fins a l'ultim raco...b'e, aixo es el que les brutes finestres de tercera classe ens van permetre veure!
Amb еще aixo, al baixar del tren haviem abancat sis zones horaries, per tan no vegis quin jet lag! arribavem les 8 del mati dhora de Moscow, pero aqu'i ja eren les 2 del migdia!
Apa doncs, per ara ja esta be quin fart de xerrar!!
Ciao ciao!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
привет!
Avui m'he assabentat del blog, i l'he llegit tot del tirón ...com treballem!
No està mal aiò de fer
до свидания!
Osti, se m'ha enviat a mitges, quin desastre!
Deia que quins collons això de fer el viatge en 3a classe, per molt 1€/100Km que siguin.
Que us ho passeu molt bé i conegueu a molta gent, ja anirem llegint el blog.
Espero que algun dia ens poseu alguna foto també.
(per cert, mira q perdre l'avió el primer dia...)
ara sí,
до свидания!
Roger :D
Hola cosins. Soc la Mireia. Estic seguint el vostre viatge i així també viatjo una mica amb vosaltres. La veritat és que m'agradaria agafar el transiverià, en primera es clar, com el de les novel.les de l'Àgata Cristi, així sí que ha de ser xulo atravessar Sibèria.
Molts petons
La propera vegada viatgeu en classe bussines i així contactareu amb un altre sector de la societat: la mafia russa.
Us envegem des d'aquí les vostres tribulacions, però recordeu el proverbi xinès:
"Roda els móns
i torna a Calvarons"
Daddy & Mommy
(St. Vicenstok)
Quines trifulgues!
Amb tanta colla al vagó i amb les revisores posant llenya al foc, no deveu haver passat gaire fred !
Per internet hem vist Chita ben nevat.
Petonets
Familia! Això de viatjar en tren ja no serà el mateix per vosaltres... per recordeu que vosaltres heu viatjat tota la vida b la renfe, per tant deu ser una mica del mateix.
Quan us llgeixo em feue star feliç, perquè se us veu amb il·lusió i vivint una autentica aventura i no sabeu quina enveja de la bona em feu sentir, i per sort sóc privilegiat perquè puc gaudir tot això de primera mà.
Jo encara vull saber com tenim el tema del fred... ja porteu prou abric?
Una abraçada companys,
Joan
Eiii!! No sabeu com us trobo a faltar... Veig que al final m'heu copiat la idea del blog, eh! jejeje. Estic molt content que estigueu disfrutant d'aquesta experiència fantàstica al màxim i de veure que amb el fred rus no s'us ha congelat la ilusió... És algo semblant a això al que anomenen llibertat, no?? Petons i abraçades pels dos des de Bcn de nou (fins q l'aventura em cridi de nou... qui lo sa, forse ci vediamo nel camino...).
Molt interessant el vostre Blog! Felicitats!!!
Pel que veig aneu trobant cafès amb Internet, jo ho recordava difícil de trobar-ne. A veure si ho continueu aconseguint..
Aquest cap de setmana he estat a la vostra antiga ciutat Romana. Junt amb el Zeus he visitat a l'Aleix, que està a la ESA de Roma.
He aconseguit el de sempre, marxar sense haver entrat al museu del Vaticà, i així continuar sense saber quina olor fa la Capella Sixtina.. Tots els camins porten a Roma però pocs al Vaticà..
"Hauré de tornar", em torno a repetir, Roma se'm resisteix.
Molts records des de la freda (però segur que no tant com a on esteu) Alemanya.
Martí
Hola cosinet!
Ja veig que tot us va anant….jejeje.
Fins ara no tenia la teva direcció per això no us deiem res.
Per aquí tot va bé. Tot com sempre! Ara venen uns quants dies de festa, imagino, que tocarà anar dinar a Calverons i menjar castanyes i panellets…. Ja està b!
Bueno, ja t’anirè informant de coses i ja anirè llegint la teva pàgina, aixi podrè informar a la familia i no patiran.
Vinga doncs, a passaru b! i abrigueu-vos molt!
Un petò molt fort x tots 2
MAria
Ei nebot i companyia! M'heu fet caure les llàgrimes. Realment una experiència emocionat, però a casa també s'està tranquil. No sé si m'agradaria que el meu fill emprengués aquestes aventures. De tota manera passeu-ho bé i sobretot, tingueu cura de la salut. Aquí tot normal. Avui el Javac de Terrassa ens ha fet 4 gols.Cadascú la seves coses.Una forta abraçada.
Calldetenes city
Jo "de gran" vull ser com vosaltres.
Continueu escrivint així em feu la monotonia diferent.
Una abraçada molt forta i molta sort amb les vostres aventures.
M.Carmen
Publica un comentari a l'entrada